ELS COSSOS OBLIDATS

El más protagonista.

Ilustración para la portada del libro de poesía Els cossos oblidats,

de Salvador Iborra.ISBN: 978-84-96623-49-1.

Valencia

Uno de los poema que encontramos en el libro Els cossos oblidats:

Llavis de lluna

Un aplec de secrets sense figura.

Gabriel Ferrater

Eva, i què en puc saber jo de l'amor,

per fer feliç a algú calen diners i jo no en tinc,

aquest proselitisme antiromàntic,

aquest proselitisme antiromàntic,

aquest exili del qual no en sóc partidari

quan et mire, quan m'ature i no intente

besar-te, he besat massa sense estimar

i ara ja no en sé. Aquesta història d'amor teua,

et fas la valenta, cor de fusta bruna,

sóc massa trist per poder estimar ningú.

Res no conferirà més sentit a la teua absència

que les teus cames llarguíssimes i el teu esguard,

eixe ball de somnis darrere les pupil·les.

Són tantes les ganes de despullar-te,

de sentir con t'exhales en la meua boca,

he caigut mil vegades i tornaré a caure,

terra pedregosa de fingir-me, em mires

i et contraus, la teua vida blava, l'alterna

matèria que t'estimes, que m'empenys

a estimar-me en secret, Jo sóc l'arquitecte

que va somniar la lluna, potser ara ho entens,

la imatge eterna de paper en paper

que només tu veus en el fons de l'instant.

Ferides roents de sal, ell no t'entén,

la gent de la lluna és massa complicada,

i tu no trepitges fort i fa camí amb tu,

i doncs, trepitja amb força, saps trair

i saps enamorar, no et faça por,

moltes vegades he collit de terra

el que en quedava d'un silenci,

els meus dits fa deu anys que me'ls

retrobe a la butxaca provant d'amidar

un món que s'espera, com saber quan

i per què, el cos que es dibuixa amb l'aigua

es repetirà tan a prop meu. Aquest poema

te l'escric a cau d'orella, te'l dic fluixet

amb el ritme d'una veu que ens acosta.

Eva, guaita com s'esbara la nit, som casuals,

els homes, a través de l'ombra, i potser ja és igual

perquè l'alba i tu sou una mateixa cosa.

Salvador Iborra